Back المجمع المغلق Arabic Konklav Azerbaijani Канклаў Byelorussian Канкляў BE-X-OLD Конклав Bulgarian Konklav Breton Konkláve Czech Konklave Danish Papstwahl German Παπικό Κονκλάβιο Greek
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | assemblea cardenal elector |
| Camp de treball | elecció papal |
| Història | |
| Creació | 1274 |
| Format per | |
El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà. El terme conclave procedeix del llatí cum clave ('amb clau'), per les condicions de reclusió i de màxim aïllament del món exterior que ha de desenvolupar-se durant l'elecció, amb la finalitat d'evitar intromissions de qualsevol tipus. Aquest rigorós sistema de tancar als electors del Papa, vigent almenys des del Concili de Lió II (1274), va ser mitigat per Joan Pau II en la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis (UDG), sobre la Seu Vacant i l'elecció del nou Pontífex (22 de febrer de 1996). S'establix en ella que els electors poden residir, mentre dura el conclave, a la Casa de Santa Marta, una residència construïda per a aquest efecte en el mateix Vaticà, però mantenint la rigorosa prohibició de qualsevol classe de contacte amb el món exterior. Des del segle xv els conclaves es fan a la Capella Sixtina, dintre del complex Vaticà.